miércoles, enero 19, 2005

La Etnopoesia



obras de etnopoesia

La Etnopoesia es una poética descentrada que propone escuchar y leer las poesías creadas fuera del canon occidental. Para poder entender tenemos que dejar de pensar que estas obras vienen necesariamente de un tiempo lejano, o de personas actuales que viven de algún modo en el pasado, o que son poesías menos complejas que las que entendemos como Occidentales o metropolitanas.

Tampoco es cierto que todas las obras que se clasifiquen dentro de este género son producidas en alguna clase de aislamiento de otros idiomas y culturas aunque nuestro interés principal en esta sección son las poesías de personas que son étnicamente lejanas a nosotros mismos.

La Etnopoesia no solo contrasta la poética de "étnico" con la poética simple, también sugiere que cualquier poética es siempre un tipo de etnopoesia. La Etnopoesia se originó entre poetas con un interés en la antropología y la lingüística y entre antropólogos y lingüistas con un interés en la poesía, tal como David Antin, Diamante de Stanley, el Vallecito Hymes, Jerome Rothenberg, Gary Zinder y Lago de Nathaniel (E. Michael Mendelson).

El énfasis de este programa esta en el aspecto performativo del hablar, cantar, y en la voz cantante en forma de proverbios, de adivinanzas, de maldiciones, de lamentos, de elogios, de oraciones, de profecías, de anuncios públicos, y de narrativas.

Los practicantes de la etnopoesia tratan la relación entre performances y textos como un campo para la experimentación. Los performers de la etnopoetica no solo toman en cuenta las palabras si no también los silencios, los cambios en la fuerza y el tono de la voz, la producción de efectos sonoros, y el uso de gestos y accesorios.

Los lingüistas y los folkloristas tienden a enfocar sus investigaciones a los aspectos normativos de la performace, reconociendo sólo características que pueden ser justificadas por reglas generales. Otro aspecto importante de La Etnopoesia es que esta abierta a la performance creativa, valorando las características que pueden ser raras o aún extraordinarias a un artista o la ocasión en particular.


obres de l´etnopoesia

La Etnopoesia és una poètica descentrada que proposa escoltar i llegir les poesies creades fora del cànon occidental. Per a poder entendre hem de deixar de pensar que aquestes obres vindran necessàriament d'un temps llunyà, o de persones actuals que viuen d'alguna manera en el passat, o que seran poesies menys complexes que les quals entenem com Occidentals o metropolitanes.

La Etnopoesia no solament contrasta la poètica de "ètnic" amb la poètica simple, però suggereix que qualsevol poètica és sempre un tipus de etnopoesia. Tampoc és cert que totes les obres que es classifiquin dintre d'aquest gènere hauran estat produïdes en alguna classe d'aïllament d'altres idiomes i cultures encara que el nostre interès principal en aquesta secció són les poesies de persones que són ètnicament llunyanes de nosaltres mateixos.


La Etnopoesia es va originar entre poetes amb un interès en l'antropologia i la lingüística i entre antropòlegs i lingüistes amb un interès en la poesia, tal com David Antin, Diamant de Stanley, el Vallecito Hymes, Jerome Rothenberg, Gary Zinder i Llac de Nathaniel (I. Michael Mendelson). L'èmfasi d'aquest programa està en l'aspecte performatic del parlar, cantar, i en la veu cantant en forma de proverbis, d'endevinalles, de malediccions, de laments, d'elogis, d'oracions, de profecies, d'anuncis públics, i de narratives.

Els practicants de la Etnopoesia tracten la relació entre performances i textos com un camp per a l'experimentació. Els performers de la etnopoesia no solament prenen en compte les paraules si no també els silencis, els canvis en la força i el to de la veu, la producció d'efectes sonors, i l'ús de gestos i accessoris.

Els lingüistes i els folkloristas tendeixen a enfocar les seves investigacions als aspectes normatius de la performace, reconeixent només característiques que poden ser justificades per regles generals. Altre aspecte important de la Etnopoesia és que contínua oberta al la performance creativa, valorant les característiques que poden ser rares o encara extraordinàries a un artista o l'ocasió en particular.